jueves, 27 de noviembre de 2014

SERVICIOS JURÍDICOS EN UN CLIC

Por Sergio Ramos, abogado de RDI Servicios Jurídicos

Poder elegir libremente a un abogado, contratar y acceder a sus servicios sin depender de terceras personas es un paso más hacia la conquista de la autonomía personal e integración social. El acceso a los servicios jurídicos ha sido notablemente facilitado por las nuevas tecnologías.

La tendencia de los últimos años es hacia una reducción de la cifra de accidentes en nuestras carreteras, lo cual es un éxito, pero aun así sigue habiendo demasiados accidentes que salvan la vida pero sufren lesiones graves e invalidantes, que les limitan gravemente su movilidad y autonomía.

Citando a Inmaculada Gómez, directora del Centro de Referencia Estatal de Atención al Daño Cerebral “la rehabilitación ha de ser superada a favor de la autonomía personal", refiriéndose a los pacientes que padecen secuelas derivadas del Daño Cerebral Adquirido.

Sin embargo, esta máxima se puede aplicar también a las personas con movilidad reducida por un accidente de cualquier clase. La autonomía personal e integración social es un objetivo que debería ser alcanzable en una sociedad civilizada como la nuestra. También lo es para sus familiares, dado que las personas que se encuentran en esta situación son muy dependientes de otros y normalmente lo son de la familia más cercana.


De este modo, cuanto mayor sea su grado de autonomía personal, menos dependientes serán, lo que además mejorará su calidad de vida y la de sus familiares.

La autonomía personal como fin
Mediante una conexión a Internet y algún dispositivo móvil se puede interactuar con nuestro abogado.

Las lesiones graves que redundan en secuelas igualmente graves, hacen que las nuevas tecnologías sean un aliado perfecto para que se puedan relacionar en igualdad de condiciones, aumentando así su calidad de vida en muchos sentidos.

Uno de ellos es un mayor acceso a servicios a los que de otra manera no podrían acceder, o les sería muy complicado. Entre otros, pueden acceder con mucha facilidad a los servicios jurídicos sin tener que desplazarse, lo que contribuye a aumentar la autoestima, independencia e igualdad de oportunidades.

En muchos casos, las personas que sufren lesiones invalidantes necesitarán la ayuda de un abogado, ya sea para reclamar algún tipo de indemnización al causante del accidente; solicitar prestaciones de la Seguridad Social y tramitar ayudas públicas.

El poder elegir libremente a su abogado sin tener que trabajar con el que la compañía de seguros le impone, contratar y acceder a sus servicios sin depender de terceras personas, es un paso más hacia la conquista de su autonomía personal e integración social.

El acceso a los servicios jurídicos ha sido notablemente facilitado por las nuevas tecnologías. Mediante una conexión a Internet y algún dispositivo móvil (ordenador, tableta o smartphone) podremos interactuar con nuestro abogado: utilizar Skype para reunirnos, hablar y comentar temas con el abogado, sin necesidad de desplazarnos. Tener toda la documentación relativa al expediente jurídico en una extranet accesible 24 horas al día los 7 días de la semana. Intercambiar documentos, comentarlos, descargarlos, sugerir cambios, realizar propuestas, etc. Por supuesto, siempre nos quedan los medios de comunicación más tradicionales como el correo electrónico o el teléfono.

Y es solo el principio, aún estamos en los inicios de la interactuación entre el usuario de servicios jurídicos y las nuevas tecnologías, pero es cierto que ante un proceso traumático como es el de sufrir las graves secuelas en un accidente, nuestra labor social como abogados incluye la de garantizar el acceso al Derecho y a nuestros servicios, y en ello las nuevas tecnologías tienen un papel fundamental. El servicio hacia nuestro defendido ha de ser nuestro modus vivendi.

lunes, 17 de noviembre de 2014

GARANTIR ELS DRETS DELS MÉS VULNERABLES

La globalització, els efectes de la crisi econòmica i institucional i les polítiques neoliberals, entre altres, han disparat els índexs de pobresa en aquests darrers anys. Conseqüència directe d’això és que els grups de població més vulnerables, com és el cas de les persones amb discapacitat, han patit més directament aquesta situació de fragilitat.

Cal tenir en compte, a més, que les persones amb discapacitat són especialment vulnerables i tenen més riscos de patir exclusió social per diversos factors, entre d’altres la manca de recursos per exercir plenament els seus drets de ciutadania. D'una banda, les persones que viuen en contextos de privació, malnutrició, etc., es troben sotmeses a un risc molt més alt d'adquirir una discapacitat i, a la vegada, la circumstància de la discapacitat és un factor precursor d'exclusió, ja que les oportunitats d'accés als serveis són menors (Huete, Díaz i Jiménez, 2009).


Dades que cal  tenir en compte per tal d’entendre això, a Catalunya les darreres enquestes de l’Idescat confirmen que un 7% de la població catalana té algun tipus de discapacitat reconeguda. Així mateix, és possible afirmar que el 16% de les llars de Catalunya conviuen amb una d’elles. D’altra banda, també cal revisar les dades de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya de 2011, que assenyalen que aquestes xifres aniran augmentant en les dècades vinents.

Any
Entre 33 i 64%
Entre 65 i 74%
75% i més
Total
2013
288.666
126.894
98.299
513.859
2012
273.354
121.882
94.897
490.133
2011
255.506
113.711
85.696
454.913
2010
243.514
112.719
85.815
442.048
2009
228.022
106.986
78.665
413.673
2008
218.643
107.150
82.266
408.059
2007
206.453
102.349
76.371
385.173
2006
198.048
100.719
78.756
377.523
2005
187.524
95.522
73.480
356.526
2004
175.801
89.890
67.889
333.580
2003
163.333
83.454
61.273
308.060
2002
152.460
77.565
54.746
284.771
2001
143.916
72.651
51.418
267.985
2000
134.285
65.861
45.797
245.943
1999
124.230
59.462
40.744
224.436


Partint d’aquestes dades i premisses, les polítiques relacionades amb la discapacitat com la Convenció de l'ONU de 2006 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, obliguen a les administracions i els polítics a trencar amb el model de serveis socials tradicional basat en el paternalisme i la discrecionalitat i reconèixer com a dret subjectiu  determinades prestacions i serveis orientats a afavorir l'autonomia personal de les persones que tenen una discapacitat.

Així doncs, cal, cada cop més, reclamar a les administracions l’elaboració i implementació polítiques públiques,  serveis, prestacions i recursos adequats per tal de configurar una xarxa de protecció social capaç de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu i facilitar la seva inclusió social en igualtat de condicions a la resta de la població. Només així serà possible crear una societat més justa, solidària i compromesa amb la diferència.

lunes, 3 de noviembre de 2014

CIUTATS PER A TOTHOM?

Alguna vegada, abans de sortir de casa, t’has plantejat si podràs accedir al lloc allà on vas? O si el recorregut que fas per arribar a la feina és accessible? Probablement la majoria de vosaltres, no. Però hi ha un tant per cent de la població del nostre territori que ha de plantejar-se això a diari.


Per Mireia Garrido, Treballadora social.

La CIUTAT és l’espai on els individus adquireixen la condició de ciutadans, és a dir, la condició de ser persones titulars de drets civils, polítics, socials, i culturals.
Tal virtut (condició de ciutadania) és un estatus i comporta permetre l’accés de les persones a múltiples serveis i equipaments, possibilitar el contacte amb els altres i afavorir la llibertat d’elecció, i tot això en igualtat de condicions.

La falta d’accés a aquests serveis i equipaments pot derivar en la limitació de llibertats fonamentals com el dret a l’educació, a la cultura, a les activitats recreatives i esportives, a l’allotjament, etc. Per tant una ciutat accessible atorga als seus habitants poder gaudir plenament dels seus drets de ciutadania i d’igualtat d’oportunitats.

Avui dia ens trobem amb un model de ciutat que respon a un model excloent on prevalen els valors de les “majories” o “col·lectius representatius” i per tant es tendeix a homogeneïtzar.
Cal començar a pensar en termes de “diversitat de condicions”, és a dir, característiques físiques, cognitives, culturals i funcionals diferents, per planificar, estructurar i gestionar la ciutat.

La població no és una massa homogènia, no té les mateixes possibilitats ni capacitats per exercir els seus drets però, en canvi, els drets i llibertats de les persones sí que són universals i s’han de desenvolupar en igualtat de condicions.

L’accessibilitat s’ha d’incorporar com una condició important de tota la gestió i s’ha de contemplar en relació amb tots aquells elements de mobilitat, comunicació i comprensió que conformen els espais públics, els serveis i els equipaments municipals. Ha de ser una RESPONSABILITAT COMPARTIDA entre l’administració pública i tota la societat civil. Per tant s’ha d’entendre com una necessitat en totes les activitats, programes i polítiques que es porten a terme, i en tots els serveis que hi ha a la disposició dels ciutadans, amb l’objecte de garantir les mateixes condicions a totes les persones a l’hora d'exercir els seus drets i llibertats fonamentals.

Hem de ser conscients que la carència d’accessibilitat a qualsevol espai públic o privat significa, no només dificultats en el dia a dia de les persones amb discapacitat sinó una clara vulneració de les seves llibertats fonamentals, dels seus drets de ciutadania i de la igualtat d’oportunitats.

Tenim un repte i aquest és construir una societat per a tothom. Materialitzar-lo serà possible si som capaços d’implicar a tot el conjunt de la ciutadania. Sens dubte, una de les claus per fer realitat aquesta fita passa per l’accessibilitat i totes les seves dimensions. Una altra, per la sensibilització de la societat en general.


No és la discapacitat la que impedeix a les persones que la tenen fer coses, són les barreres de tot tipus i la manca de suport allò que les aparta i limita a l’hora de poder participar en la societat i gaudir dels seus drets de manera plena i d’una qualitat de vida en igualtat de condicions a la resta de ciutadans. I encara resten moltes barreres per trencar.