GARANTIR ELS DRETS DELS MÉS VULNERABLES

La globalització, els efectes de la crisi econòmica i institucional i les polítiques neoliberals, entre altres, han disparat els índexs de pobresa en aquests darrers anys. Conseqüència directe d’això és que els grups de població més vulnerables, com és el cas de les persones amb discapacitat, han patit més directament aquesta situació de fragilitat.

Cal tenir en compte, a més, que les persones amb discapacitat són especialment vulnerables i tenen més riscos de patir exclusió social per diversos factors, entre d’altres la manca de recursos per exercir plenament els seus drets de ciutadania. D'una banda, les persones que viuen en contextos de privació, malnutrició, etc., es troben sotmeses a un risc molt més alt d'adquirir una discapacitat i, a la vegada, la circumstància de la discapacitat és un factor precursor d'exclusió, ja que les oportunitats d'accés als serveis són menors (Huete, Díaz i Jiménez, 2009).

Dades que cal  tenir en compte per tal d’entendre això, a Catalunya les darreres enquestes de l’Idescat confirmen que un 7% de la població catalana té algun tipus de discapacitat reconeguda. Així mateix, és possible afirmar que el 16% de les llars de Catalunya conviuen amb una d’elles. D’altra banda, també cal revisar les dades de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya de 2011, que assenyalen que aquestes xifres aniran augmentant en les dècades vinents.

Any	Entre 33 i 64%	Entre 65 i 74%	75% i més	Total
2013	288.666	126.894	98.299	513.859
2012	273.354	121.882	94.897	490.133
2011	255.506	113.711	85.696	454.913
2010	243.514	112.719	85.815	442.048
2009	228.022	106.986	78.665	413.673
2008	218.643	107.150	82.266	408.059
2007	206.453	102.349	76.371	385.173
2006	198.048	100.719	78.756	377.523
2005	187.524	95.522	73.480	356.526
2004	175.801	89.890	67.889	333.580
2003	163.333	83.454	61.273	308.060
2002	152.460	77.565	54.746	284.771
2001	143.916	72.651	51.418	267.985
2000	134.285	65.861	45.797	245.943
1999	124.230	59.462	40.744	224.436

Partint d’aquestes dades i premisses, les polítiques relacionades amb la discapacitat com la Convenció de l'ONU de 2006 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, obliguen a les administracions i els polítics a trencar amb el model de serveis socials tradicional basat en el paternalisme i la discrecionalitat i reconèixer com a dret subjectiu  determinades prestacions i serveis orientats a afavorir l'autonomia personal de les persones que tenen una discapacitat.

Així doncs, cal, cada cop més, reclamar a les administracions l’elaboració i implementació polítiques públiques,  serveis, prestacions i recursos adequats per tal de configurar una xarxa de protecció social capaç de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu i facilitar la seva inclusió social en igualtat de condicions a la resta de la població. Només així serà possible crear una societat més justa, solidària i compromesa amb la diferència.