CIUTATS PER A TOTHOM?

Alguna vegada, abans de sortir de casa, t’has plantejat si podràs accedir al lloc allà on vas? O si el recorregut que fas per arribar a la feina és accessible? Probablement la majoria de vosaltres, no. Però hi ha un tant per cent de la població del nostre territori que ha de plantejar-se això a diari.

Per Mireia Garrido, Treballadora social.

La CIUTAT és l’espai on els individus adquireixen la condició de ciutadans, és a dir, la condició de ser persones titulars de drets civils, polítics, socials, i culturals.

Tal virtut (condició de ciutadania) és un estatus i comporta permetre l’accés de les persones a múltiples serveis i equipaments, possibilitar el contacte amb els altres i afavorir la llibertat d’elecció, i tot això en igualtat de condicions.

La falta d’accés a aquests serveis i equipaments pot derivar en la limitació de llibertats fonamentals com el dret a l’educació, a la cultura, a les activitats recreatives i esportives, a l’allotjament, etc. Per tant una ciutat accessible atorga als seus habitants poder gaudir plenament dels seus drets de ciutadania i d’igualtat d’oportunitats.

Avui dia ens trobem amb un model de ciutat que respon a un model excloent on prevalen els valors de les “majories” o “col·lectius representatius” i per tant es tendeix a homogeneïtzar.

Cal començar a pensar en termes de “diversitat de condicions”, és a dir, característiques físiques, cognitives, culturals i funcionals diferents, per planificar, estructurar i gestionar la ciutat.

La població no és una massa homogènia, no té les mateixes possibilitats ni capacitats per exercir els seus drets però, en canvi, els drets i llibertats de les persones sí que són universals i s’han de desenvolupar en igualtat de condicions.

L’accessibilitat s’ha d’incorporar com una condició important de tota la gestió i s’ha de contemplar en relació amb tots aquells elements de mobilitat, comunicació i comprensió que conformen els espais públics, els serveis i els equipaments municipals. Ha de ser una RESPONSABILITAT COMPARTIDA entre l’administració pública i tota la societat civil. Per tant s’ha d’entendre com una necessitat en totes les activitats, programes i polítiques que es porten a terme, i en tots els serveis que hi ha a la disposició dels ciutadans, amb l’objecte de garantir les mateixes condicions a totes les persones a l’hora d'exercir els seus drets i llibertats fonamentals.

Hem de ser conscients que la carència d’accessibilitat a qualsevol espai públic o privat significa, no només dificultats en el dia a dia de les persones amb discapacitat sinó una clara vulneració de les seves llibertats fonamentals, dels seus drets de ciutadania i de la igualtat d’oportunitats.

Tenim un repte i aquest és construir una societat per a tothom. Materialitzar-lo serà possible si som capaços d’implicar a tot el conjunt de la ciutadania. Sens dubte, una de les claus per fer realitat aquesta fita passa per l’accessibilitat i totes les seves dimensions. Una altra, per la sensibilització de la societat en general.

No és la discapacitat la que impedeix a les persones que la tenen fer coses, són les barreres de tot tipus i la manca de suport allò que les aparta i limita a l’hora de poder participar en la societat i gaudir dels seus drets de manera plena i d’una qualitat de vida en igualtat de condicions a la resta de ciutadans. I encara resten moltes barreres per trencar.